"La creïlla bollia"

Parlar de la creïlla es parlar d'un aliment totalment universal i conegut. Amb una creïlla es poden fer tota una varietat de plats. Segons els teòrics i historiadors, la seua universitalitat ve avalada per una història que arranca de les civilitzacions precolombines, pasa per Europa, gràcies als conqueridors espanyols i anglesos, comença a usar-se masivament com aliment a Irlanda i traspasa les fronteres de la resta dels continents, instal.lant-se còmodament en les tradicions culinàries de tots els països.




Sí, és un aliment molt important i m'agrada, però no puc evitar posar-me "com un loco" quan m'aguela me diu: "xico, hui pa dinar, creïlla bollia".
La vitat és que preferisc menjar altres coses. A vegades arribe cansat i amb moltíssima fam, i en eixe moment el que menys desitge es trobar.me damunt de la taula una creïlla bollint. Ahí, tan sola. Tan pobre.
La veus, i més que ganes de menjarte-la, te dona pena. Però clar, algo s'haurà de fer, no? És en eixe moment, quan surt la inventiva i la imaginació. Tens la oportunitat de fer un gran plat partint d'una insignificant creïlla. Saques la tonyina, la "mayonesa", te fas un ou dur (o estrellat) i busques per la nevera una gran diversitat d'aliments. I res, a cuinar.
Es tracta de fer realitat el plat que tenies pensat aquell dia que no t'abellia creïlla, però partint, inevitablement d'ella.
Bon profit.